Davant la previsió d’una nova convocatòria de la CAIB a finals de 2026, els ajuntaments poden començar a identificar espais, analitzar la vulnerabilitat climàtica i definir la seva xarxa municipal de refugis climàtics.
Els episodis de calor extrema són cada vegada més habituals i afecten especialment la gent gran, la infància, les persones amb problemes de salut i les llars amb menys capacitat per mantenir unes condicions tèrmiques adequades. Davant aquesta realitat, els refugis climàtics s’han convertit en una eina essencial per adaptar els municipis al canvi climàtic i protegir la població més vulnerable.
A les Illes Balears, la darrera convocatòria d’ajuts del Govern va destinar 2 milions d’euros al disseny i la implantació de refugis climàtics. S’hi varen presentar 24 projectes municipals i se’n varen seleccionar 13, entre els quals el Pla de Refugis Climàtics de Llubí i la creació d’un refugi pilot a la zona esportiva municipal.
Davant la previsió que la CAIB publiqui una nova convocatòria durant els mesos de novembre o desembre de 2026, és un bon moment perquè els ajuntaments comencin a preparar les seves propostes. Tot i que les bases encara no s’han publicat i les condicions poden variar, l’experiència de la convocatòria anterior permet anticipar quins treballs són necessaris.
Un refugi climàtic és més que un espai amb ombra
Un refugi climàtic és un espai interior o exterior accessible que ofereix unes condicions adequades de confort tèrmic durant els episodis de calor. Pot tractar-se d’una biblioteca, un centre municipal, una escola, una plaça, un parc o qualsevol altre espai públic que compleixi unes condicions mínimes d’accessibilitat, seguretat, ombra, vegetació, aigua i confort.
Però no basta actuar de manera aïllada sobre un espai. L’objectiu ha de ser configurar una xarxa municipal coherent, distribuïda pel territori i capaç d’atendre la població que presenta una vulnerabilitat més elevada.
La convocatòria anterior de la CAIB preveia actuacions per:
- Dissenyar o millorar la xarxa municipal de refugis climàtics.
- Implantar refugis climàtics exteriors mitjançant solucions basades en la natura.
- Millorar refugis climàtics exteriors existents.
- Renaturalitzar corredors que connectin els diferents refugis.
- Adequar espais públics interiors com a refugis climàtics.
L’estudi de vulnerabilitat com a punt de partida
Abans de seleccionar els espais o definir les inversions, és necessari conèixer quines zones del municipi i quins grups de població són més vulnerables a la calor.
Un estudi de vulnerabilitat climàtica permet analitzar, entre altres aspectes:
- La intensitat de l’efecte d’illa de calor i l’exposició a temperatures elevades.
- La distribució territorial de la gent gran, la infància i altres col·lectius vulnerables.
- La presència d’espais verds, ombra, fonts i equipaments climatitzats.
- L’accessibilitat dels possibles refugis i la distància que ha de recórrer la població.
- Les mancances de cobertura de la xarxa actual.
- Les necessitats d’adaptació dels espais interiors i exteriors.
Aquest treball permet prioritzar les actuacions amb criteris objectius i justificar millor la necessitat, la localització i l’impacte social de cada proposta.
L’experiència de Llubí: el projecte més ben valorat
Gest Ambiental participa en la gestió tècnica de la subvenció concedida a l’Ajuntament de Llubí per desenvolupar el seu Pla municipal de refugis climàtics i implantar un primer refugi pilot a la zona esportiva.
La proposta «Pla de Refugis Climàtics de Llubí i Refugi Pilot a la zona esportiva» va obtenir 95 punts, la puntuació més alta de les 24 candidatures presentades, i va ocupar el primer lloc de l’ordre de prelació de la convocatòria.
El projecte combina la planificació de la futura xarxa municipal amb una actuació concreta sobre un espai d’ús quotidià. El treball inclou l’anàlisi de la vulnerabilitat climàtica, la identificació dels espais susceptibles de formar part de la xarxa, la definició de criteris de priorització i la participació de la població.
Aquesta experiència posa de manifest la importància de construir una proposta ben fonamentada des del principi i de coordinar la planificació climàtica, el projecte d’execució, la participació ciutadana i les obligacions associades a la subvenció.
Preparar la convocatòria amb antelació
Quan es publica una subvenció d’aquestes característiques, els terminis solen ser ajustats i la documentació tècnica necessària és considerable. Per això és recomanable començar anticipadament:
- Els espais municipals que podrien integrar la xarxa.
- Les actuacions prioritàries.
- La disponibilitat dels terrenys i equipaments.
- Les necessitats de redacció de projectes.
- El pressupost aproximat de les actuacions.
- Els estudis de vulnerabilitat i la informació territorial necessària.
- Els processos de participació i comunicació.
Gest Ambiental ofereix assistència als ajuntaments durant tot aquest procés: anàlisi inicial de la convocatòria, preparació de la memòria de sol·licitud, estudi de vulnerabilitat climàtica, redacció del Pla municipal de refugis climàtics, coordinació amb els equips redactors dels projectes i suport en la gestió i justificació de la subvenció.
Preparar-se abans de la publicació de la convocatòria permet construir projectes més coherents, realistes i ben fonamentats, i augmenta les possibilitats que les actuacions subvencionades responguin realment a les necessitats del municipi i de la seva població.